Hi ha moments en què la nostra vida canvia i nosaltres també

Hi ha moments en què la nostra vida canvia i nosaltres també. Al llarg de la vida travessem etapes i experiències que poden transformar la nostra manera de sentir-nos, de relacionar-nos i d’entendre qui som. Algunes arriben de manera esperada. D’altres ens troben sense estar preparades. I, de vegades, allò que abans ens servia per afrontar el dia a dia deixa de fer-ho. És fàcil assumir aleshores que som nosaltres les que no estem a l’altura, que hauríem d’adaptar-nos millor o que necessitem fer un esforç afegit per tornar a sentir-nos com abans. Però el malestar no apareix de manera aïllada. No totes vivim les mateixes experiències, ni les vivim en el mateix moment, ni comptem amb les mateixes circumstàncies. El context importa. El nostre moment vital, el nostre entorn i la nostra història emocional també influeixen en com vivim i processem cada experiència.

Potser et reconeixes en alguna d'aquestes situacions

En consulta és freqüent acompanyar dones que travessen vivències com aquestes:

Et costa parar, sents que sempre podries fer alguna cosa més o que el descans és una cosa que necessites merèixer o justificar.

Mires al teu voltant i tens la sensació que les altres avancen, arriben a tot o estan en un altre moment de la seva vida, mentre tu sents que hauries d’estar en un altre lloc. La comparació forma part de l’experiència humana, però es pot convertir en una font de malestar quan utilitzem la vida d’altres persones com a mesura de la nostra. La recerca ha trobat una associació entre determinats processos de comparació social i símptomes d’ansietat i depressió, tot i que aquesta relació depèn del tipus de comparació i del context.

Les necessitats dels altres ocupen gran part del teu temps i energia, mentre que les teves solen quedar en segon pla.

Coordinar, anticipar, cuidar, resoldre… assumir moltes responsabilitats i mantenir en marxa diferents aspectes de la vida al mateix temps pot acabar generant esgotament i malestar.

Aprendre a dir que no, expressar el que necessites o tolerar la culpa o el malestar que poden aparèixer quan deixes d’adaptar-te a tot no sempre resulta fàcil.

Conflictes, desequilibris, dificultats per comunicar-te o dinàmiques interpersonals que es repeteixen i no saps com abordar.

Potser fas el que s’espera de tu, però tens la sensació d’haver-te allunyat del que vols, necessites o desitges.

Acompañamiento

Hi ha etapes que poden remoure'ns més del que esperàvem

Al llarg de la vida travessem transicions que poden implicar canvis importants en la nostra identitat, les nostres relacions, les nostres prioritats i la nostra manera d’entendre’ns.

La matrescència i la maternitat

Convertir-se en mare no implica únicament incorporar un nou rol. La transició cap a la maternitat pot implicar canvis psicològics, socials, relacionals i també biològics, i suposa un procés d'adaptació en què la identitat es pot reorganitzar.

Per a algunes dones, aquest procés pot anar acompanyat de la sensació d'haver perdut, temporalment o parcialment, aspectes de la vida anterior: espais propis, autonomia, relacions, projectes o una determinada imatge de si mateixes. No significa necessàriament deixar enrere qui érem, sinó trobar la manera d'integrar aquesta identitat amb la dona que som ara. Ser mare pot transformar moltes coses sense esborrar la dona que existeix darrere d'aquest nou rol.

La premenopausa i la menopausa

La transició menopàusica forma part del cicle vital i pot afectar el benestar físic, emocional, mental i social. Algunes dones experimenten canvis en el son, l'estat d'ànim o la concentració, tot i que la intensitat i la combinació de símptomes varien considerablement d'una dona a una altra.

A més dels canvis físics i hormonals, aquesta etapa pot coincidir amb transformacions familiars, laborals, relacionals o personals. Tot plegat pot influir en com vivim aquesta transició. No hi ha una única manera de viure la menopausa.

Un espai per atendre la teva salut i el teu benestar emocional

Hi ha experiències que poden quedar invisibilitzades perquè formen part de la nostra vida quotidiana. Ens acostumem a adaptar-nos, a cuidar, a respondre i a continuar endavant.

Fins que potser apareix el cansament, el malestar o la sensació que necessitem prestar atenció a alguna cosa que fa temps que deixem en segon pla.

Parlar de salut mental en les dones també implica tenir en compte la seva història, el seu context, les seves relacions i el moment vital que estan travessant.

Aquest espai neix per poder parlar de tot plegat des d’una mirada psicològica: sense reduir l’experiència d’una dona a un símptoma concret i sense assumir que totes necessitem el mateix.

No has de tenir-ho tot clar per començar

A vegades no sabem exactament què ens passa ni què necessitem.

I no cal tenir totes les respostes ni saber explicar-ho perfectament abans de demanar ajuda.

Potser simplement ha arribat el moment de mirar cap a dins i entendre què està passant.

Eva Llonch Psicologia Estudio Silla